Una mujer revisa tiques con una calculadora en la mesa de trabajo de casa

La deducció de les despeses és un dels aspectes més importants de la fiscalitat dels treballadors autònoms. Tot i que moltes despeses formen part del funcionament habitual d’un negoci, no totes es poden deduir fiscalment. Conèixer els criteris que aplica l’Agència Tributària permet determinar correctament el rendiment de l’activitat i evitar regularitzacions en cas d’una comprovació tributària.

Els treballadors autònoms que tributen en estimació directa, tant en la modalitat normal com en la simplificada, determinen el rendiment net de la seva activitat a partir de la diferència entre els ingressos obtinguts i les despeses fiscalment deduïbles.

Ara bé, no n’hi ha prou que una despesa s’hagi produït durant l’exercici de l’activitat o que s’hagi pagat des del compte bancari del negoci. La normativa estableix uns requisits que cal complir perquè es pugui deduir correctament.

Quins requisits ha de complir una despesa per ser deduïble?

Amb caràcter general, les despeses han de complir quatre condicions:

  • Vinculació amb l’activitat econòmica. La despesa ha d’estar relacionada amb l’obtenció dels ingressos o amb el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional.
  • Justificació documental. Cal disposar de la factura corresponent o del document justificatiu legalment admès segons la naturalesa de la despesa.
  • Registre comptable. La despesa ha de constar correctament en la comptabilitat o en els llibres registre obligatoris.
  • Imputació temporal correcta. S’ha d’atribuir a l’exercici fiscal que correspongui, d’acord amb les normes aplicables.

A més, la despesa no pot estar expressament exclosa per la normativa tributària.

Tenir la factura no acredita necessàriament el dret a deduir una despesa. En cas de comprovació, l’Administració pot exigir que es justifiqui la seva relació amb l’activitat.

Principals despeses deduïbles dels autònoms

Entre les despeses que habitualment es poden deduir, sempre que compleixin els requisits anteriors, destaquen les següents.

Quotes de la Seguretat Social. Les cotitzacions satisfetes al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) són deduïbles en l’IRPF. També ho poden ser les aportacions a mutualitats alternatives en els termes i amb els límits legalment establerts.

Lloguer de locals i oficines. Les quantitats satisfetes per l’arrendament d’un immoble destinat a l’activitat són deduïbles. Cal tenir present que determinats arrendaments estan subjectes a retenció i a les obligacions tributàries corresponents.

Subministraments i comunicacions. Les despeses d’electricitat, aigua, telefonia, connexió a Internet i altres serveis necessaris per desenvolupar l’activitat es poden deduir quan se’n justifiqui la vinculació professional. Si existeix un ús compartit amb finalitats particulars, caldrà analitzar les limitacions aplicables.

Compres i material necessari per a l’activitat. Inclou mercaderies, matèries primeres, material d’oficina, eines, consumibles i altres adquisicions relacionades amb el negoci.

Serveis professionals. Els honoraris d’assessories fiscals, laborals i comptables, advocats i altres professionals contractats per qüestions vinculades a l’activitat.

Despeses de personal. Els salaris, les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social i altres despeses laborals fiscalment admissibles.

Assegurances. Les primes d’assegurances relacionades amb l’activitat, com les de responsabilitat civil professional. També existeix un règim específic per a les assegurances de malaltia del titular i de determinats familiars, amb els límits previstos legalment.

Publicitat, formació i altres serveis. Les despeses de promoció comercial, manteniment de la pàgina web, programes informàtics, formació professional vinculada a l’activitat i altres serveis necessaris per al negoci.

Cal distingir les despeses corrents de les inversions en immobilitzat. Per exemple, la compra d’una màquina o d’un equip informàtic pot requerir que el seu cost es dedueixi mitjançant amortitzacions, en lloc de deduir-lo íntegrament en l’exercici de l’adquisició, sens perjudici dels incentius fiscals que puguin resultar aplicables.

Treballar des de casa: com es dedueixen els subministraments?

Cada vegada és més habitual que professionals i autònoms desenvolupin la seva activitat des del domicili particular.

En aquests casos, quan una part de l’habitatge està afectada a l’activitat econòmica, la normativa de l’IRPF permet deduir determinades despeses.

Pel que fa als subministraments d’aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, s’aplica, amb caràcter general, el 30% sobre la proporció de superfície de l’habitatge destinada a l’activitat, llevat que es pugui acreditar un percentatge superior o inferior.

Per exemple, si un professional destina a despatx 20 metres quadrats d’un habitatge de 100 metres quadrats, la superfície afectada és del 20%. En aquest supòsit, el percentatge de deducció dels subministraments seria, amb caràcter general, del 6% de la despesa total.

Aquest criteri és específic dels subministraments. Altres despeses vinculades a l’immoble, com determinats tributs o despeses de titularitat, poden seguir regles diferents.

Per aplicar correctament aquestes deduccions és important que l’afectació de l’habitatge estigui degudament identificada i justificada.

La deducció de les despeses del vehicle: la importància d’acreditar-ne l’ús professional

La deducció de les despeses relacionades amb els vehicles és una de les qüestions més controvertides en la fiscalitat dels treballadors autònoms. No és suficient que el vehicle sigui necessari per desenvolupar l’activitat o que les factures de combustible i manteniment estiguin expedides a nom del professional. El que compta és poder acreditar-ne l’afectació efectiva a l’activitat econòmica.

Diferències entre l’IRPF i l’IVA

En l’IRPF, la normativa exigeix, amb caràcter general, que els turismes estiguin destinats exclusivament a l’activitat professional o empresarial perquè es puguin deduir les amortitzacions i les despeses associades al vehicle.

Aquesta exigència presenta determinades excepcions, entre les quals es troben els vehicles destinats al transport de mercaderies en els supòsits legalment previstos, els utilitzats en el transport de viatgers, els destinats a l’ensenyament de conductors i els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.

En l’IVA, en canvi, existeix una presumpció general d’afectació del 50% per als turismes utilitzats en l’activitat econòmica, sempre que se n’acrediti almenys una utilització professional. La deducció d’un percentatge superior requereix justificar un grau d’afectació més elevat.

Com es pot acreditar que el vehicle s’utilitza per a l’activitat?

En cas de comprovació tributària, correspon al contribuent acreditar els fets que justifiquen la deducció.

Per aquest motiu, recomanem als autònoms que utilitzen habitualment un vehicle per desenvolupar la seva activitat que mantinguin un registre detallat i continuat dels desplaçaments professionals.

Aquest registre hauria d’incloure, com a mínim:

  • La data de cada desplaçament.
  • El lloc d’origen i la destinació.
  • El client, proveïdor o centre de treball visitat.
  • El motiu professional del desplaçament.
  • Els quilòmetres inicials i finals del comptaquilòmetres, així com la distància recorreguda.
  • La vinculació del desplaçament amb els serveis prestats, les operacions comercials o les factures emeses.

És especialment recomanable que aquest registre es complementi amb altres elements justificatius, com ara agendes de visites, correus electrònics, pressupostos, albarans, ordres de treball, factures de clients, justificants d’aparcament i peatges.

La documentació ha de permetre reconstruir de manera coherent l’activitat professional desenvolupada i els desplaçaments que aquesta ha requerit.

La relació entre els quilòmetres recorreguts i l’activitat facturada

Un altre element important és la coherència entre el quilometratge anual del vehicle i l’activitat econòmica declarada.

Per exemple, si un professional manifesta que recorre 30.000 quilòmetres anuals per motius laborals, hauria de poder justificar un volum de visites, serveis o desplaçaments compatible amb aquesta distància.

Això no significa que hagi d’existir una proporció matemàtica determinada entre els quilòmetres recorreguts i els ingressos obtinguts. La relació dependrà de les característiques de cada activitat.

No és el mateix un professional que presta serveis de manera presencial en diferents municipis que un autònom que desenvolupa pràcticament tota la seva activitat des d’una oficina.

En qualsevol cas, la coherència entre els desplaçaments, els quilòmetres recorreguts, els serveis prestats i la facturació és un element probatori especialment rellevant.

També poden contribuir a acreditar l’afectació del vehicle altres circumstàncies, com la disponibilitat d’un segon vehicle per a ús particular, el lloc on s’estaciona habitualment, les condicions de la pòlissa d’assegurança o les característiques del vehicle en relació amb l’activitat desenvolupada.

El registre dels desplaçaments és suficient per deduir el vehicle?

Cal tenir present que el registre de quilometratge i desplaçaments no garanteix automàticament la deducció.

En l’IRPF, quan la normativa exigeix l’afectació exclusiva d’un turisme, acreditar que s’ha utilitzat per visitar clients no és suficient si també existeix una utilització particular.

Per aquest motiu, la prova ha de valorar-se en conjunt i ha de permetre justificar no només els desplaçaments professionals, sinó també, quan sigui exigible, l’absència d’utilització privada.

En l’IVA, aquesta documentació resulta igualment útil per acreditar l’ús empresarial del vehicle i, especialment, quan es pretén aplicar un percentatge de deducció superior al 50% legalment presumit.

Una recomanació preventiva

Des de Gabinet Anoia Grup recomanem documentar els desplaçaments des del mateix moment en què es produeixen, sense esperar a rebre un requeriment d’Hisenda.

Un registre elaborat de manera continuada, contrastable amb la documentació comercial i comptable, ofereix més garanties que una relació de quilòmetres reconstruïda posteriorment.

Una correcta justificació de l’ús professional del vehicle és tan important com disposar de les factures de les despeses que es pretenen deduir.

Dietes i despeses de manutenció

Els autònoms en estimació directa poden deduir determinades despeses de manutenció pròpies quan es produeixen en el desenvolupament de l’activitat econòmica.

La normativa exigeix que aquestes despeses es realitzin en establiments de restauració o hostaleria, que s’abonin mitjançant un sistema electrònic de pagament i que respectin els límits establerts reglamentàriament.

En els desplaçaments dins del territori espanyol, els límits generals són de 26,67 euros diaris sense pernoctació i 53,34 euros diaris amb pernoctació, sempre que es compleixin les condicions legalment exigides.

El fet de dinar fora de casa durant una jornada de treball no converteix automàticament la despesa en deduïble. Cal que existeixi una vinculació efectiva amb l’activitat professional o empresarial.

Despeses deduïbles en l’IRPF i IVA suportat: no són el mateix

Un dels errors més habituals és considerar que, si una despesa és deduïble en l’IRPF, també ho ha de ser necessàriament l’IVA suportat. Cada impost té les seves pròpies regles.

En l’IRPF, les despeses deduïbles redueixen el rendiment net de l’activitat econòmica.

En l’IVA, en canvi, la deducció consisteix a restar les quotes suportades deduïbles de les quotes repercutides, sempre que es compleixin els requisits establerts a la normativa.

A més, determinades activitats estan exemptes d’IVA i poden no generar dret a deduir l’impost suportat en les adquisicions relacionades amb aquestes operacions.

Per aquest motiu, és necessari revisar separadament el tractament de cada despesa en els dos impostos.

Quins errors poden provocar problemes amb Hisenda?

En la pràctica, bona part de les incidències relacionades amb les despeses deduïbles provenen d’una justificació insuficient o d’una interpretació incorrecta de la normativa.

Entre els errors més freqüents hi ha la inclusió de despeses particulars, la deducció de vehicles sense acreditar-ne l’afectació, l’aplicació de percentatges sense fonament legal, la manca de factures justificatives i el registre incorrecte de les operacions.

També és habitual confondre una inversió amb una despesa corrent o aplicar a l’IRPF criteris que corresponen exclusivament a l’IVA.

Aquestes situacions poden donar lloc a regularitzacions tributàries, interessos de demora i, quan legalment correspongui, sancions.

La importància d’una correcta gestió fiscal i comptable

Gestionar bé les despeses vol dir conservar les factures i registrar els pagaments, però també analitzar la naturalesa de cada operació, determinar-ne el tractament fiscal, comprovar-ne la justificació i aplicar correctament les normes de deducció i amortització.

Aquesta revisió permet aprofitar les deduccions legalment admissibles i, al mateix temps, reduir el risc d’incidències davant l’Administració tributària.

A Gabinet Anoia Grup oferim assessorament fiscal i comptable a autònoms, professionals i empreses.

Si tens dubtes sobre el tractament fiscal de les despeses de la teva activitat, el nostre equip pot revisar la teva situació i assessorar-te sobre les deduccions aplicables.

Aquest article es refereix principalment als autònoms que tributen en estimació directa. Els contribuents acollits al règim d’estimació objectiva (mòduls) determinen el rendiment de l’activitat mitjançant un sistema diferent.

Vols revisar el teu cas amb un assessor?

Rep una orientació clara per prendre decisions amb seguretat.

Sol·licitar assessorament